L'altra nit vaig tindre un son, en ell, jo no era jo sinó una versió més jove, grossa i morena de mi mateixa. Jo tenia que dansar un ball a l'estil bollywood en una sala de miralles per a demostra la meua vàlua.Després em vaig despertar.
Cada vegada que ho recorde em turmenta una angoixa indescriptible y no vull pensar en aixó, és com tornar a els meus anys de adolencència, a l'institut, a l'època més vergonyósa, humiliant i dolorosa i sentir que encara estic ací, que res ha canviat i que jo no he canviat.
Diuen que els nenúfares no poden creixer en el marbre peque necessiten fang i porqueria per a poder florejar; supose que amb mi passa el mateix, jo no sóc de pedra i tinc sentiments, jo vaig tindre que viure un infern per a ser la persona que sóc ara i entendre i comprendre a tots altres.
Sempre he estat grossa però ara vull aprimar i convertir-me en una persona diferent, amb confiança. Per aixó caminaré tots els dies, hauré pilates, yoga i manjaré 1200 calories.
Jo vull estar prima per a l'estiu i acabar de una vegada el curs.
Hui inici de nou, hui es el començament de la meua nova vida.
Per primera vegada alguna cosa m'ha emocionat fins al punt de posar-me a plorar i no poder parar. La sèrie mi mad fat diary m'ha encantat i m'he identificat moltíssim amb Rae, potser no compartim les mateixes experiències però he de reconéixer que tenim el mateix tipus de mare, inclús de família. Han sabut projectar els sentiments de forma realista i he d'admetre que jo també he arribat a sentir-me així, la diferència és que mai he donat el pas encara que sí que he pensat a tallar-me.
Diuen que hi ha una fina línia entre la genialitat i la bogeria però en el meu cas és tan borrosa que és difícil distingir entre ambdós.
Potser aprendrà una cosa o dos d'esta sèrie, començant per escriure un diari i tornar-me més honesta amb mi mateixa.
PD: Necessite deixar la crema de cacauet, s'estat tornant una adicció i te massa calories
Posted via Blogaway
